dissabte, 7 de juny de 2008

Introducció Històrica

El dia 24 de juliol de 1233, el rei Jaume I li dóna com a feu el castell i el territori de l'Alcalatén al noble aragonés En Pere Eiximén d'Urrea.


(Escut dels Urrea, Senyors de la Tinença de l'Alcalatén)

La Tinença de l'Alcalatén amb una extensió aproximada de gairebé 330 quilòmetres quadrats, fou repoblada majoritariament per catalans i una minoria d'aragonesos. Aquests van dur a la nova terra conquerida, la seua llengua, religió i costums. Religiosament va ser incorporada a la diòcesi tortosina i per les visites pastorals saben que al seble XIV estava dividida eclesiàsticament en quatre parròquies: Llucena, l'Alcora, Xodos-les Useres (conjuntament en formaven una, més tard es van separar) i el Poble de l'Alcalatén. Aquesta última pertanyien els llogarets de Figueroles, Costur, la Foia i Araia. Per tant en un principi l'església parroquial de Figueroles erea la del Santíssim Salvador de l'Alcalatén. Allí foren batejats, casats i soterrats els primers cristians que vivien al nostre poble.

(Foto: antiga església Santíssim Salvador de l'Alcalatén)


(Foto: antiga pila batejar església Santíssim Salvador de l'Alcalatén,

encara es conserva a l'església Sant Pere Màrtir de Costur)

El Poble de l'Alcalatén estava situat junt al castell que li dóna nom al senyoriu, molt pròxim a l'església del Santíssim Salvador. Començà a despoblar-se en 1280, en aquest any per ordre reial foren obligades a anar-se'n les poques famílies mores que encara vivien en ell. I el seu despoblament va continuar quan li atorgà En Joan Ximénez d'Urrea la Carta Pobla a l'Alcora, el dia 31 de decembre de 1305. Aquesta anà creixen en grandària i població a costa de la vila del Castell de l'Alcalatén, que entrà en un procès de total decadència del que ja no se'n sortiria. Aquest problema encara s'agreujà més, sembla que a causa de la pesta negra a partir de 1348. Els pocs habitants que aconseguiren sobreviure a la terrible malaltia, la major part d'ells fugiren i es refugiaren a Figueroles, açò provocà un augment important de la seua població a mitjan del segle XIV. Més tard els veïns de Figueroles es decidiren per fi, a construir una esglesieta dedicada a Sant Mateu Apòstol i Evangelista i un cementeri propis. Aquesta gaudia d'una certa autonomia, però seguia estan baix el control de la parròquia mare del Santíssim Salvador de l'Alcalatén.

(Foto: Castell i església del Santíssim Salvador de l'Alcalatén)

Fins ara la notícia històrica més antiga coneguda que hi ha de l'església de Figueroles. És una sentència arbitral donada en Villaviciosa el dia 8 de maig de 1383, pel Cardenal Pere de Luna, el que seria després el famós Benet XIII (el Papa Luna de Peníscola), sobre els delmes que les esglésies del Senyoriu de l'Alcalatén havien de pagar-li a la Diòcesis de Tortosa. En aquesta sentència ja consta la primitiva església del llogaret de Figueroles.
Com el Poble de l'Alcalatén estava totalment deshabitat, i des de feia un grapat d'anys ningú pagava els censos que havien adquirit, ni tampoc els delmes que rebien anyalment el Bisbe de Tortosa i el Senyor de l'Alcalatén. Per aquest motiu el día 18 de juny de 1418, el molt Il·lustre En Pere Ximénez d'Urrea, Senyor de la Tinença de l'Alcalatén, en acte públic i notarial realitzat a la vila de l'Alcora per En Pere Pineda, decideix dividir i repartir el terme del Poble de l'Alcalatén entre Llucena i l'Alcora.
Després d'alguns mesos de llargs debats i acalordades discusions, la concòridia de la partició del terme del Poble de l'Alcalatén, fou signada a Figueroles el dia 20 de desembre d'aquell mateix any. En el repartiment a Llucena li correspongué una quarta part del terme i el llogaret de Figueroles. I a l'Alcora li pertocà tres quartes parts del terme i les alqueries de Costur, la Foia i Araia. Per tant és des del dia 20 de desembre de 1418, quan vertaderament Figueroles passà a ser una aldea de Llucena, i la seua església sufragània de la parròquia de la Mare de Déu de l'Assumpció de Llucena.
Els habitants de Figueroles no aceptaren mai l'esmentada concòrdia, perquè creien que legalment eren els hereus del Poble de l'Alcalatén, i per tant dels seues drets com a municipi i parròquia. en diverses ocasions expresaren els seus desitjos d'independència, tan civil com eclésiastica.
En l'any 1499, el Batlle i els veïns de Figueroles d'Alcalatén, per mig d'una cèdula li demanen al Bisbe de Tortosa N'Alfons d'Aragó, que els nomene un capellà propi. I quasi cent anys després en 1588, li lliuraren un memorial al Bisbe de Tortosa En Joan Baptista de Cardona, exposant-li les greus deficiències espirituals que estaven patint, sobretot per culpa del mal camí que hi havia entre la parròquia matriu de Llucena i l'església de Figueroles. Ja que el vicari que aleshores s'encarregava del seu servei religiós vivia a Llucena, i quan el riu anava gros en temps de pluges al no poder creuar-lo, no s'administraven els Sants Sagraments als malalts i als moribunds, ni podien soterrar cristianament als difunts, (algunes vegades tenien els morts en casa tres i quatre dies), ni tampoc batejar als recents nascuts ni realitzar casaments. També es quixaven, que hi havia diumenges i festes que no es celebrava la Santa Misa.
El rector de la parròquia de Llucena Mossèn Antoni Durà, s'oposà radicalment a les pretensions separatistes dels veïns de Figueroles d'Alcalatén, els quals en aquest mateix any iniciaren un plet davant del Tribunal de Rota. i més tard portaren la seua petició fins i tot a la Santa Seu de Roma. El dia 28 de novembre de 1600, el Papa Clement VIII dictà sentència a favor dels habitants de Figueroles, en el litigi suscitat contra la parròquia de Llucena. Per a suavitzar i calmar les coses en l'any 1601, el bisbe de Torosa En Pere Manrique, nomena a Mossèn Cosme Bernat (fill de Figueroles), rector de la parròquia de Llucena. A petició d'ell es paralitzà la disputa que tenien i signà el dia 27 d'octubre de 1602, amb el Batlle i tots els caps de família (en total n'eren 36) de Figueroles d'Alcalatén, una concòrdia de desmenbració de les dues esglésies. I el dissabte de Rams de 1603, fou quan baixaren el Santíssim Sagrament des de l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Llucena, a l'església de Sant Mateu Apòstol i Evangelista de Figueroles d'Alcalatén, que des d'aquest dia es va convertir en una parròquia independent.
Per tal que aquesta data històrica fora per sempre en tot temps recordada pels figuerolers, i la pugueren celebrar cada any amb gran solemnitat, els habitants de Figueroles d'Alcalatén li enviaren al Sant Pare Pau V, una instància en al que fan un vot de guardar aquest dia com si fos de precepte. Aquest expedeix una butlla papal datada el dia 11 de novembre de 1605, accedint als seus desitjos. Així la festa del Reservat es transformava en una festa votiva, i el vicari que regia en aquell temps la nostra església es va comprometre a no cobrar res per ella.
Com la parròquia era pobra, per al seu sosteniment econòmic els veïns de Figueroles d'Alcalatén acordaren fer cada any la Plega de la Dobla i la Plega de la Madeixa. El dia del Reservat pel matí després de misa es realitzava la Plega de la Dobla, cada família del poble li donava a l'església un diner o un ou. I el diumenge de Rams el capellà venia els ous que havien arreplegat, amb ells les dones adornaven les típiques mones de pasqua, els tenyien de color blau, verd o roig. L'útima vegada que es va celebrar fou en l'any 1952. La Plega de la Mateixa es portava a cap el diumenge de Resurrecció, i de nou cada família li lliurava a l'església una madeixa de fil de cànem o la seua equivalència en diners. Amb ell confeccionaven tota la roba que gastava la parròquia. L'última vegada que es va realitzar fou en l'any 1962.
(Foto: "Quinque libri" 1553-1598, parròquia de Llucena)
Encara que l'església de Figueroles d'Alcalatén comença a ser parròquia des de l'any 1603, no té pila baptismal pròpia fins a la Visita Pastoral que realitzà el Bisbe de Tortosa En Pere Manrique, el dia 11 de novembre de 1605, en ella dóna el seu consentiment i autoritza la instal·lació d'una pila baptismal. I li mana al Batlle que compren una petxina d'argent, per a un millor administrament del sagrament baptismal. En aquell mateix any de 1605 és quan mamprenen a dur-se per primera vegada els "Quinque libris" parroquials. A l'església de Llucena encara es conserva el "Quinque libri" de 1553 a 1598, on consten els baptismes, casaments i òbits dels figueroles d'eixa època.

Llibres (autors figuerolers)

  • Los Jurados y el Consejo, 1915 (Ignacio Villalonga Villalba)
  • Figueroles d'Alcalatén (2 Volums), 1981 (Amadeu Porcar i Hueso)
  • Figueroles d'Alcalatén, Els seus Masos i Molins, 1995 (Associació Cultural l'Arc)
  • El Santíssim Crist del Calvari de Figueroles d'Alcalatén, 1998 (Amadeu Porcar i Hueso)
  • Figueroles d'Alcalatén Balls i Costums, 1999 (Amadeu Porcar i Hueso, Héctor Gozalbo Gil i Vicent Pallarés Pascual)
  • Remeis de la Iaia, 1999 (Associació Cultural l'Arc)
  • Grup de Teatre Els Escada-Sants, 2002 (Amadeu Porcar i Hueso i Héctor Gozalbo Gil)
  • Quatre-cents Aniversari de la Festa del Reservat 1603-2003 (Amadeu Porcar i Hueso)
  • Els Escalda-Sants de Figueroles d'Alcalatén, 2006 (Amadeu Porcar i Hueso)
  • Fe y Vida Cristiana en Figueroles,2003 (Héctor Gozalbo Gil)
  • Novena al Santíssim Crist del Calvari Figueroles d'Alcalatén, 2006 (Mossèn José Aparici Centelles)
  • Novela Històrica, 2008 (Zarach Roig Llach)

Llibres (autors Tinença de l'Alcalatén)

  • Els Peregrins de les Useres, 1991 (Alvar Monferrer i Monfort)
  • Sant Antoni, sant valencià, 1993 (Alvar Monferrer i Monfrot)
  • La Salpassa, 1995 (Alvar Monferrer i Monfort)
  • Les festes de Folls, 1996 (Alvar Monferrer i Monfort)
  • Els endemoniats de la Balma, 1997 (Alvar Monferrer i Monfort)
  • Catí els Pelegrins de sant Pere, 1998 (Alvar Monferrer i Monfort)
  • Llucena: Una Historia de l'Alcalatén, 1998 (Joaquim Escrig Fortanete)
  • La nit de sant Joan, 2000 (Alvar Monferrer i Monfort)
  • Monogràfia de Llucena (l'Alcalatén), 2000 (Diversos autors)
  • de Urrea a l'Alcalatén, 2007 (José Manuel Puchol Ten)